TRES
PICS I REPICÓ. La crónica de Gepi
Tres Pics i Repicó?: Quina Maravella!!.
L’Enrique de BTTMania.org ens havia
preparat una ruta meravellosa (vegeu la "presentació"
en format ".doc") per gaudir-ne plenament. Camins de
tota mena però absolutament tots ciclables, els trams de pujada
eren sempre camins amples i de bona tracció. Els trams de
baixada s’alternaven "caminots" mig abandonats,
corriols no gaire complicats, llargues baixades farcides de
"trencaigues" per anar saltant... i alguna fangera,
però sempre per indrets de gran bellesa pels volts del parc de
Sant Llorenç i la zona de l’Obac.
Però anem a pams: A la sortida varen fallar en ple tota la colla dels Trespedals (ja m'havien avisat) a més dels de St. Julià!. Tot i així, en Ignasi de Sant Julià ens va dir que potser es "presentava" algun colega seu... com així va ser: en Manel i en Jordi. (Benvinguts!) Sortim de seguida (només ens cal esperar uns minuts a en Toni, un company de l'Enrique) i mentre el sol lentament va sortint per l’horitzó anem xerrant amb la bona companyia de l’Enrique que m’explica els diferents indrets que anem creuant. El camí, molt planer i amb algun corriol, travessa entre camps i algun bosquet mentre anem observant el bell perfil de la Mola que ens acompanyarà, des de diversos angles, durant tot el dia...
Tres Pics i
Repicó?: Quina Delicia!!.
Arribem al Bosc de Can Déu, al peu de l’Ermita de Sant Julià d’Altura (on aprofitem per fer 4 fotos...). Ja som al terme municipal de Sabadell. A mida que ens endinsem pel congost el paisatge s’esdevé més frondós. Arribem al riu Ripoll, que baixa força ple i, curiosament, també força net, sense gens d’escuma ni olors rares.... Suposo que les darreres pluges, tan abundants, hi han influït... Cadascú fa servir diferents tècniques per creuar el riu, sense incidències
Tres Pics i Repicó?: Quina Passada!!.
De seguida arribem a Castellar
del Vallès que creuem per anar a buscar el Puig de la Creu.
Allò sembla una pedalada popular amb colles de ciclistes per tot
arreu, amunt i avall, a dreta i esquerra... l’ Enrique
m’ho deixa clar: aquí està ben ple perquè vénen de 
Castellar... però quan ens allunyem una
mica, no en trobarem ni un.
Tres Pics i Repicó?: Quina Aventura!!.
La pujada al "primer
pic", de bon fer, suau i ample, acaba en un munt de
cruïlles generalment senyalitzades i amb diversos trams que
s’enllacen aquí i allà... Algun moment de confusió entre
cruïlles dona un toc d’aventura a la sortida... No anem
bé?. Reculem... Els bassals de fang cadascú els passa com
pot... a l’espera del que l’Enrique ens promet: una
llarga i divertida baixada "semi" trialera (de fet, un
caminot mig abandonat amb força pedrots, arrels i reguerots)
d’allò més emocionant.... El paisatge és en tot moment
d’una frondositat impressionant: sembla impossible
endinsar-se un pam per dintre el bosc fora del camí... Poc a poc
anem arribant a Sant Sebastià de Montmajor
Tres Pics i Repicó?: Quina Pau!!.
La gana apreta de valent: són quarts d’onze i Sant Sebastià, amb aspecte d’estar mig abandonat –que no ho està- és un paradís de pau ideal per a esmorzar... compartint bocata, fruita...
Tres Pics i Repicó?: Quina Diversió!!.
A les afores de Sant Sebastià de
Montmajor ens "emboliquem" en unes "dunes" de
pedra i sorra on cadascú gaudeix lliurement mentre en Chus va
fent fotos... bé a ell també n’hi fem!!. I al fons, sempre
s’hi retalla la Mola imponent....
Tres Pics i Repicó?: Quina bellesa!!.
No ens entretenim més: hem d’anar a buscar el "segon pic"... Primer caldrà superar el Coll de Monner i des d’allà enfilar-nos cap al plans de Can Catafal. La diversitat de paisatge i ambients és extraordinària: tan aviat som en un bosc d’alzines (sembla que siguem a la comarca de la Selva) com en una pineda farcida de boixos i cirerers d’arboç... Algú comenta que a estones té la sensació d’estar voltant pel Montseny i a estones ser a Collserola tot i que de tant en tant l’imponent aspecte de la Mola ens fa adonar-nos de la nostra ubicació real.
Tres Pics i
Repicó?: Quins paisatges
Ja som al segon "pic", a Can Catafal. Envoltats d’alzines "retallades" amb les formes més curioses i alguns cavalls pasturant entre prats.... L’amplitud de les vistes ens reconforten la pujada… diversos cims i serralades… i fins i tot la neu dels Pirineus divisem a més d’un centenar de quilòmetres.
Tres Pics i Repicó?: Quin Espectacle
La baixada des de Can Cafalat fins al peu de carretera de Sant Feliu del Racó és pura adrenalina: quilòmetres i quilòmetres de pista bona i estreta farcida de trencaigues, revolts de tota mena i trams molt, molt ràpids… A Sant Feliu ens preparem pel tercer pic, el més dur, per la pista coneguda per la "pàjara" on una placa, a mig recorregut, recorda la mort d’un company de dues rodes… Ens ho prenem amb calma: anem bé de temps i la pujada serà llarga…
Tres Pics i Repicó?: Quin Esforç!!.
La pujada fins a Can Torres (el "3r pic") era la "traca final". Llarga i constant… la gana ens "apretava" de nou mentre el sol, per fí, ens sortia a saludar… Les forces es començaven a ressentir… tot i que en Jordi d’Hospitalet sembla tan valent com a la sortida! Des de dalt hi ha algún punt de confusió però de seguida enllacem en direcció Matadepera per tornar per una amples pista fins al petit tram de carretera que en durà a Terrassa…!!
Tres Pics i Repicó?: Chapeau!!.
RECOMANO VISITAR LES WEBS DE:
En total; 56 variats km en una fantàstica sortida… Només quedava el Repicó: un bon àpat a Ca La Pastora!!!. Cansats però satisfets, molt satisfets, només va quedar pendent la sincera felicitació al nostre guia per l’encert del recorregut!!!. Chapeau Enrique!. Ha valgut la pena!!
Dades: Temps "rodant": 4 h. 47 min.
Vel. Mitjana: 11.70 km / h.
Josep Valls "Gepi"