BELMONTE WEB - BTT


LA RUTA DEL CÍSTER (120 KMS. POR TARRAGONA Y LÉRIDA) G.R. 175


Observa el triangulo que dibuja la ruta

ROAD BOOK

Distància: 110,300 Km.

Desnivell acumulat: 1.825 m.

Temps: Entre 6,30 i 8,30 hores.

Km.

Lloc

0,00

STES. CREUS

9,40

Pla de Sta. Maria

12,10

Figuerola

Coll de Colomers

15,70

Coll de Colomers

19,50

Prenafeta

26,50

Montblanc

33,20

Espluga de Francolí

36,20

Les Masies de Poblet

37,60

POBLET

40,00

Espluga de Francolí

50,00

Mas d’en Jové

55,50

El Tallat

59,00

Montblanquet

64,00

VALLBONA DE LES MONGES

74,50

Belltall

79,30

Forès

84,50

Rocafort de Queralt

87,30

Montbrió de la Marca

91,50

Puig del Comaver

93,60

Coll de Valls

100,60

Urb. Mas del Plata

104,40

Pont d’Armentera

110,30

STES. CREUS

 

PARC

TOTAL

DESCRIPCIÓ

Alçada

0,00

0,00

SANTES CREUS

Poble del municipi d'Aiguamúrcia (l’'Alt Camp). El terme és drenat en la seva major part pel riu Gaià, que el travessa de N a S.

Creat l'any 1843 en les antigues dependéncies del monestir de Santes Creus.

300

    MONESTIR DE SANTES CREUS

L'emplaçament del monestir de Santes Creus respon als suggeriments de sant Benet: Està situat en un lIoc apartat, amb força aigua i envoltat de vegetació.

Al segle XII, els senyors de Montcada feren donació d'unes terres a I'abat del monestir de la Gran Selva (Occitània) perqué hi fundessin un monestir del Cister. El Iloc, situat a Valldaura, prop de Cerdanyola, no semblà adient aís monjos i, després d'una curta estada a Ancosa, s'instal.Iaren definitivament a Santes Creus, cap a l'any 1158.

El monestir va anar incrementant el seu patrimoni amb noves donacions de nobles i senyors i amb la compra de terres.

En segles posteriors, Santes Creus coneixerà anys d'esplendor religiós, social i polític, sobretot sota els regnats de Pere II el Gran, i del seu fill, Jaume II el Just, ambdos enterrats al monestir.

La Desamortització de Mendizábal, al segle XIX, obliga els monjos a abandonar el monestir i les seves terres foren venudes en pública subhasta. Des de llavors, Santes Creus no té comunitat monàstica. Durant anys, les edificacions pateixen tot tipus de saquejos i enrunaments.

El 1921, el monestir de Santes Creus és declarat Monument Nacional. Un Patronat té cura de la seva conservació restauració.

Sortim del Monestir per la porta que dóna accés a la plaça de Sant Bernat en direcció al pont sobre el riu Gaià.

 

0,45

0,45

Pont sobre el riu Gaià. Pal. El travessem i seguim la carretera en direcció a Tarragona. En aquest tram el GR-175 coincideix amb el GR-172.  

0,40

0,85

Bifurcació amb tomb cap a la dreta. Pista a ca l'Arnedo. Pal. Pista en molt bon estat que puja cap a la dreta. La seguim tot deixant la carretera i el GR-172.  

0,85

1,70

Bifurcació. Anem cap a l'esquerra.  

0,20

1,90

Bifurcació. Seguim cap a la dreta per la pista més bona. A 150 m ens quedarà a mà esquerra el mas Arnedo. Passem per sota d'una línia d'alta tensió.  

0,30

2,20

Cami travesser. Anem cap a l'esquerra. A 100 m la pista fa un tomb pronunciat cap a la dreta.  

0,25

2,45

Bifurcació. La pista principal continua cap a l'esquerra. Nosaltres la deixem per anar cap a la dreta, passant entre camps de conreu. El camí no és tan bo; passarem per sota una segona línia d'alta tensió.  

0,55

3,00

Reixa d'entrada a una propietat. Just al costat el camí fa un tomb de 90º a la dreta.  

0,30

3,30

Mas de la Capona i camí travesser. Edificis de l'antic mas; passem entremig. Hem de continuar cap a la dreta pel camí travesser. A 20 m al final dels edificis deixarem el camí principal per agafar-ne un altre a l'esquerra i que, entre conreus, ens portarà al bosc que veiem davant. Es l'antic camí que venia del Pla. El camí va vorejant el bosc i els antics camps de conreu, ara ermassots.  

0,50

3,80

Camí dels Muntanyesos. Antic camí que utilitzaven la gent de Valls per anar cap al Pont i Querol. El seguim cap a l'esquerra en direcció a Valls. A 100 m deixarem un camí que surt a má dreta.  

0,20

4,00

Barraca de pedra seca (cossiol) i bifurcació a 50 m. Pal. Es interessant donar un cop d'ull a la barraca que queda a mà esquerra del camí. Es una curiosa construcció que servia per recollir l'aigua del camí i conservar-la una bona temporada per tal d'abeurar els ramats de bens. A 50 m haurem de deixar el camí dels Muntanyesos per seguir cap a la dreta. El nou camí no és gaire bo.  

0,50

4,50

Bifurcació. Camí del mas d'en Roig. En deixar el bosc i entrar als conreus hem de seguir cap a l'esquerra per un camí en molt bon estat que ja no deixarem. Per la dreta faríem cap, de nou, al camí dels Muntanyesos.  

1,40

5,90

Rasa de la Guineu. L'hem de passar a gual.  

0,55

6,45

Torrent de la Fonollosa i pista asfaltada. Pal. El travessem a gual i seguim per l'altre costat anant cap a la dreta per la pista asfaltada que, després de passar per l'abocador i per damunt de l'autopista, ens porta fins al Pla. Cap a l'esquerra aniríem a la urbanització Torre del Pitxo.  

1,85

8,30

Carretera de Valls a Igualada. Pal. La passem al costat d'una benzinera. Seguim per un carrer-camí asfaltat i trobem les primeres cases del Pla de Santa Maria.  

0,50

8,80

Carretera de Cabra. La travessem i entrem al poble pel carrer de Santes Creus, seguim pel carrer Anselm Clavé, la placa del Soldevila i el carrer de la Rèria fins arribar a la placa de la Vila.  

0,60

9,40

Plaça de la Vila. Pal. Amb l'edifici de l'Ajuntament del poble.  
    EL PLA DE SANTA MARIA

Municipi de l'AIt Camp, situat al sector septentrional de la comarca, al peu de la serra de Miramar.

Cal destacar-ne l'esgiésia románica de Santa Maria del Pla, datada de finals del segle XII, d'estil de transició del romànic al gótic. Se l'ha inclós dins l'estil del románic cistercenc.

Sortim del Pla pels carrers de la Sardana i Terrassa fins a travessar el torrent del Valí i agafar el camí de Figuerola, que passa encaixat entre dos marges. A 300 m girarem a l'esquerra i seguirem pel costat d'un marge forca alt entre camps de conreus. Un tram del camí està pavimentat.

381

0,71

10,11

Bifurcació. A 150 m del tram pavimentat seguim el camí principal que tomba a la dreta. Si continuéssim recte faríem cap a Fontscaldes. Deixarem diferents camins que porten als camps de conreu i seguint la pista principal, que girarà a l'esquerra, trobarem una rasa que ve de Figuerola.  

0,51

10,62

Rasa. Seguim el camí pel costat de la rasa en direcció N cap al poble de Figuerola, que veiem al nostre davant.  

1,03

11,65

Carretera del Pla a Figuerola. L'agafem en sentit esquerre cap al poble de Figuerola.  

0,45

12,10

Cruïlla carretera de Cabra. Entrem al poble.  
    FIGUEROLA DEL CAMP

Municipi de l'Alt Camp. S'estén als vessants sud-orientals de la serra de Miramar i culmina al Tossal Gros o d'en Jordá de Prenafeta, a 864 m. Comprén el poble de Figuerola i I'antic poble de Miramar.

El terme ha estat poblat des d'antic. Data del neolític la Cova del Gat, a la partida del Mas d'en Llop. Hi ha també la torre de la Mixarda, datada als segles XII-XIII i refeta i fortificada al segle XV.

Arribem a la font del Portal. Pugem pel carrer Solá fins arribar a la Font del Viudet. Sortim del poble pel camí pavimentat que s'enfila per darrere la font del Viudet i que ens mena a Miramar i a Prenafeta.

480

0,40

12,50

Cruilla. Deixem un camí a mà dreta. Seguim pel de l'esquerra, que está pavimentat, uns quants metres.  

0,20

12,70

Sender a l'esquerra. Pal. Deixem el sender que baixa a la font. Nosaltres continuem recte per la pista. El GR-175 segueix pel sender.

Variant GR- 175-1 per a bicicletes - Inici

 
    GR- 175 pel coll de Prenafeta  

0,20

12,70

Drecera. Pal. Agafem, per fer drecera, un caminet a l'esquerra que baixa a una font.  

0,20

12,90

Pista principal. Donem a la pista principal i la seguim cap a l'esquerra.  

0,90

13,80

Bassa d'aigua i abocador. A mà esquerra deixem un abocador d'escombraries i una bassa d'aigua que convida al bany quan el sol apreta.  

0,50

14,30

Cruïlla. Fort tomb amb pujada a la dreta. A mà esquerra deixem un camí que sembla que vagi recte a Miramar, però no hi porta. Nosaltres seguim pujant suaument a la dreta, en direcció al coll de Prenafeta.  

0,70

15,30

Bifurcació i coincidéncia amb el GR-7. Pal. Deixem a l'esquerra el camí que porta a Miramar seguint el GR-7. Seguim amunt en direcció a Prenafeta; coincideixen durant 1,6 km el GR-175 i el GR-7. A partir d'aquí el camí puja més fortament. Hi ha un rétol de la Generalitat: "Espai d'lnterés Natural".  

0,80

15,80

Coll de Prenafeta. Arribem a dalt del coll de Prenafeta. A la dreta trobem un camí que s'endinsa cap al bosc. Nosaltres seguim recte pel senderó que baixa fortament cap a Prenafeta.

670

0,50

16,30

Pista. A la dreta, deixem una pista que porta al poble vell i al castell de Prenafeta. Continuem baixant pel mateix senderó.  

0,30

16,60

Cruïlla. Travessem la pista que va de Cabra a la Barceloneta (Prenafeta). Seguim pel GR-175, que segueix baixant pel senderó en direcció Prenafeta. A la dreta deixem el GR-7, que per la pista segueix en direcció a Cabra del Camp. En aquest punt, seguint el camí a l'esquerra, comença la variant GR-7-8, que en 4,5 km porta fins al poble de Lilla per enllaçar de nou amb el GR-7.  

0,30

16,90

Primeres cases. Pal. Arribem a les primeres cases de Prenafeta. Aviat trobarem la font d'en Guàrdies. Beveu i ompliu les cantimplores. A mà dreta, pel camí de Cabra del Camp finalitza la variant per a bicicletes (Km. 19,25).  
       

0,23

12,93

Cruïlla. Pal. Després d'una pallissa blanca i un fort revolt, agafem una pista a la dreta que puja cap a la muntanya.  

1,02

13,95

Cadena. Trobem una cadena, que habitualment tanca el pas, un cartell que indica que estem en un espai d'interés natural.  

1,75

15,70

Coll. A má esquerra trobem el senderó que puja cap al Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi. Comencem el descens; seguim per la pista.

760

0,40

16,10

Cadena i cruïlla. Trenta metres abans d'arribar-hi, a mà dreta, hem deixat un senderó que porta fins a la font del Teix. Hem d'agafar la pista de la dreta, que porta cap a baix.  

0,90

17,00

Cruïlla. Seguim recte baixant, i deixem a la dreta la pista de la Font del Bou (a uns 20 m) i que puja cap a la font del Teix. Trobem el GR-7, que seguim en direcció a Prenafeta.  

0,45

17,45

Camí de Cabra a Prenafeta. Pal. L'agafem cap a l'esquerra en direcció a Prenafeta. A 200 m deixarem una pista que ve de la dreta.  

0,95

18,40

Bifurcació. Deixem el GR 7, que va cap a Miramar, i seguim cap a la dreta per una forta baixada. La pista de l'esquerra portaria a la Barceloneta, per la variant GR-7-8, a Lilla. Veiem Prenafeta a baix.  

0,85

19,25

Primeres cases de Prenafeta. Pal. Font d'en Quárdies. Beveu i ompliu les cantimplores. Per l'esquerra trobem el camí principal del GR-175.

Variant GR- 175-1 per a bicicletes –Final

 

0,30

19,55

Esglèsia. Pal. Passem per dins del poble de Prenafeta. Trobem l'esglèsia a mà esquerra. S'ha acabat la serra de Miramar. Al fons veiem Montblanc, al peu de les Muntanyes de Prades.  
    PRENAFETA

Pedania del municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Es troba a l'est de la Vila Ducal, al peu del Tossal Gros.

La baronia de Prenafeta comprenia Figuerola, Miramar, el Mas d'Amili i Montornés. Pere de Prenafeta donà la baronia a Poblet. Al segle XIX el lloc fou agregat a Lilla.

Des de la plaça de l'esglèsia girem pel primer carrer a mà dreta (pal), i trobarem senyals de PR. Passem un pontet i seguim a l'esquerra a fregar de les cases que hi ha al nostre davant.

 

0,20

19,75

Cementiri i pallissa. Seguim recte, en direcció al bosc, passant entremig de les dues construccions. Deixem a la dreta el camí amb senyals de PR.  

0,90

20,65

Bifurcació. Arribem a un camí ample. Seguim cap a la dreta. El de l'esquerra va cap a una casa de nova construcció.  

0,10

20,75

Cruïlla. Tombem a l'esquerra, tot passant pel costat del bosc.  

0,30

21,05

Cruïlla. Deixem el camí principal i agafem el de la dreta, que mena a l'ermita de Santa Anna.  

0,20

21,25

Ermita de Santa Anna. L'ermita està mig enderrocada. Davant de la porta hi ha dos xiprers molt alts. Agafem el camí de l'esquerra en direcció a unes pallisses.  

0,20

21,45

Cruïlla. Agafem un camí en molt bon estat que porta al mas del Gassol, que veiem davant nostre. El camí de l'esquerra porta a la carretera de Prenafeta a Montblanc i al mas de la Sabatera.  

0,60

22,05

Pont de l'autopista. Al capdamunt de la pujada seguim el camí que baixa cap a l'esquerra i voreja l'autopista fins a l'àrea de servei.  

0,80

22,85

Àrea de servei de l'autopista. Continuem pel mateix camí deixant altres camins laterals.  

1,40

24,25

Rasa del Pinetell i cruïlla. Agafem el camí de l'esquerra.  

0,60

24,85

Riu Anguera i variant N-240. Passem pel pont sobre el riu Anguera a pocs metres, per sota la variant de Montblanc de la N-240.  

0,40

25,25

Cruïlla. Pal. Agafem el camí que va cap a la dreta en direcció al cementiri de Montblanc. Seguint recte sortiríem a la carretera de Prenafeta a Montblanc.  

0,70

25,95

Cementiri. Passem a tocar l'antiga fàbrica de joguines Congost i el cementiri. Seguim pel camí asfaltat de l'esquerra, passant per sota la via del ferrocarril Reus-Lleida i per la carretera N-240 fins arribar al Pont Vell que traspassa el Francolí. Entrem a la Vila Ducal, seguint cap a la dreta per les muralles pujant fins al santuari de la Serra.  
    MONTBLANC

Capital de comarca de la Conca de Barberà. Situat prop de la confluència deIs rius Francolí i Anguera.

El munici comprèn la vila de Montblanc, Lilla, Rojals, Prenafeta i la Guàrdia deIs Prats.

El nucli antic de la vila de Montblanc fou fundat al segle XII, i constitueix un conjunt medieval de gran interès. Queda emmurallat amb tres portals (Bover, Barcelona i Sant Jordi). L'església parroquial de Santa Maria la Major és un edifici gòtic amb la porta renaixentista. Dins el clos murallat també hi trobem l'església de Sant Miquel, d'estil romànic. A l'exterior hi ha l'església de Santa Magdalena, la de Sant Francesc i l'antic Hospital del segle XV d'estil gòtic.

350

0,90

26,85

Carrer Pujada de la Serra. Coincidéncia del GR-175 E el GR-171. Pal. Agafem el camí-barranc que porta a un aqüeducte que hem de traspassar per sota. El camí passa entre camps de conreu i va pujant suaument. Aquest tram coincideix amb el GR 171.  

1,10

27,95

Sender de Sant Joan. Pal. S'acaben els camps de conreu. Deixem el sender que puja a Sant Joan. Nosaltres continuem recte com el GR-171.

Variant GR- 175-2 per a bicicletes - Inici

 

0,33

28,28

Cruïlla. Seguim recte per un camí que es va fent més dolent. Anirem seguint per la pista i a estones per senders paral.lels.  

2,32

30,60

Coll. Final de la pujada. Veiem l'Espluga de Francolí. La pista s'estreny, esdevé molt dolenta, plena de reguerots.

480

0,44

31,04

Barranc de I'ermita. El travessem a gual i ens enfilem cap a la carretera.  

0,27

31,31

Carretera de l'Espluga a l'ermita de la Santíssima Trinitat. Cap a l'esquerra arribaríem a l'ermita a 1,800 km. Nosaltres seguim cap a la dreta en direcció a l'Espluga.  

0,39

31,70

Font i oratori de Sant Miquel. Bona vista sobre la Conca de Barberà. Seguim carretera avall.  

1,50

33,20

L'Espluga de Francolí. Arribem a una urbanització; agafem el primer carrer a l'esquerra, que al cap de poc tros es converteix en camí. No hem d'entrar a l'Espluga. Deixem el GR-171.  

0,45

33,65

Cruïlla. Continuem en direcció sud fins arribar al torrent.  

0,50

34,15

Torrent i cruïlla. Travessem el torrent i seguim pel camí del mig. Pugem i no deixem el camí principal, que passa entre camps de conreu.  

1,40

35,55

Cruïlla després d'un tros pavimentat. Girem a l'esquerra tot pujant.  

0,10

35,65

Masia d'en Simó, que destaca pels grans cedres del jardí . Pal. Just a la porta de la casa ens trobem amb una cruïlla de pistes. Pel recte arriba el camí principal del GR-175, nosaltres anem cap a la dreta.

Variant GR- 175-2 per a bicicletes –Final

 

0,40

36,05

Primeres cases de les Masies de Poblet. Podem veure, per primera vegada, el majestuós monestir cistercenc de poblet.  

0,30

36,35

Carretera de les Masies a l’Espluga. Pal.  
    LES MASIES DE POBLET

És una zona residencial i hotelera creada a la fi del segle XIX, molt próxima al monestir de Poblet, al voltant de les fonts ferruginoses.

Seguim a l'esquerra. A 400 m passarem pel pont del Barranc de Sant Bernat i trobarem la cruilla d'una pista que va a La Pena (variant GR-171-4). Més endavant, a 300 m, trobarem la font de ferro i de magnèsia dedicada a l'abat Císcar.

 

1,25

37,60

Entrada al recinte del monestir.  
    MONESTIR DE POBLET

La història del monestlr de Poblet comença quan Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistecenc de Fontfreda, a Occitània. Els dotze monjos enviats per la casa mare van fundar el monestir a Poblet el 1151 i fou consagrat a Santa Maria.

El patrimoni del monestir es va anar incrementant amb altres donacions del mateix Ramon Berenguer IV i de nobles senyors. Poblet va ser un dels grans propietaris del país. Les seves possessions abastaven des de les pastures del prepirineu fins al nord del País Valencià.

Si bé Alfons el Cast i Jaume I el Conqueridor ja havien estat enterrats a Poblet, fou Pere III el Cerimoniós que elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona d'Aragó, per a ell i la seva descendéncia.

Totes aquestes crcumstàncies, així com la d'haver-se convertit en un important focus de cultura, feren que Poblet adquirís una certa lnfiuéncia i pes polític durant molts anys.

El segle XIX, com a conseqüéncia de la desamortització de Mendizábal, els monjos es veuen obligats a abandonar Poblet i les seves terres són venudes en pública subhasta. Comença una fase de destrucció i degradació.

El 1921, Poblet és declarat Monument Nacional.

El 1930, es crea un Patronat que vetllarà per la restauració i conservacló del monestir.

L'any 1940, quan encara no feia cent anys de la mort de l'últim monjo deIs que abandonaren el monestir, Poblet tornà a tenir comunitat monàstica.

El 1987, és reactivada la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, erigida per Pau V el 1616, que integrarà els monestirs del Cister situats en terres de l'antic regne. Poblet formarà part d'aquesta Congregació.

Sortida del recinte del monestir. Seguim per la carretera de Vimbodí. A la cruïlla amb la carretera de l'Espluga trobarem el GR-171 (sector Vimbodí-Montblanc), que ens acompanyarà fins al final del recinte emmurallat. Anirem cap a l'Espluga, deixant a mà dreta la font dels Màrtirs de Poblet.

 

0,70

38,30

Final del recinte emmurallat. Pal. Agafem el camí que travessa el torrent de Sant Bernat, que circula per sota la muralla. Deixem el GR-171. El GR-175 gira a l'esquerra pel costat d'una planta depuradora d'aigües. A uns 25 m el camí tira cap a la dreta i puja una mica. Anem seguint endavant deixant a banda banda entrades a terres de conreu.  

1,00

39,30

Carretera de l'Espluga a les Masies. Pal. Seguim cap a l'esquerra en direcció al poble. De nou el GR-171 coincidirá amb nosaltres fins a la rotonda d'entrada al poble.  

0,60

39,90

Rotonda davant de l'Hostal del Senglar. Seguim la carretera en direcció a Lleida passant per davant la plaça de l'Hostal. Pal. Entrem a l'Espluga.  
    L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Municipi de la Conca de Barberà, el segon en importància. Situat al sector sud-occidental de la comarca, al punt d'unió dels corrents d'aigua que formen el Francolí.

La vida social i cultural de la vila se centra sobretot en el Casal de l'Espluga de Francolí. Cal visitar el Museu de la Vida Rural i la Cova de la Font Major.

A uns 700 m del Casal en direcció a Lleida ens queda a la nostra esquerra la font Major i l'entrada de la cova-museu del mateix nom. La font dóna origen al riu Francolí.

429

1,00

40,90

Les 17 Fonts. A la dreta trobem 17 fonts d'aigua fresca i abundosa. Pont sobre el riu Francolí. A l'esquerra, el Celler Cooperatiu, obra modernista de Pere Domènech Roura. Passem per sota la via del tren, línia Reus-Lleida. lmmediatament deixem la carretera per agafar un camí asfaltat que puja, a la dreta (pal), cap a les eres de l'Espluga, des d'on sortirem de la població.  

0,40

41,30

Carretera N-240. La travessem i agafem la carretera que porta a Blancafort i Solivella.  

0,85

42,15

Cruïlla. Tot just passat el pont de l'autopista A-2 que travessa la carretera, la deixem per agafar el camí a la dreta que segueix paral.lel l'autopista pel carril direcció Lleida. El camí antic va quedar tallat quan van fer l'autopista i no el van respectar; per aixó cal passar per a carretera fins arribar a aquest punt.  

0,40

42,55

Gir. El camí gira 900 cap a l'esquerra i deixa l'autopista.  

0,45

43,00

Rec i rasa de les Comes. Els traspassem i a 50 m girem a la dreta, deixant el camí principal. Ens enfilem per un camí no tan bo. A la dreta, ens queda una granja tot just sota nostre.  

0,10

43,10

Cruïlla. Agafem el camí de l'esquerra. A uns 350 m hem de tornar a agafar un altre camí a l'esquerra. Passarem pel costat d'un barranc bastant profund que ens queda a la dreta.  

0,55

43,65

Abocador. Ens incorporem a un camí més bo que va cap a l'antic abocador clausurat.  

0,45

44,10

Carretera de l'Espluga a Blancafort. La traspassem i seguim el camí que va per sota la línia d'alta tensió. Anem passant entre camps de conreu.  

0,25

44,35

Bifurcació. Pal. Tombem a la dreta, tot deixant la pista principal. A 50 m passem a tocar d'una masia a la dreta del camí.  

0,15

44,50

Camí molt bo. Seguim recte per un camí molt bo. Avançarem deixant camins a dreta i esquerra del nostre. Més endavant trobarem una petita balma que es recolza sobre un marge. A l'esquerra veurem el mas de la Butjona.  

0,80

45,30

Camí al mas de la Butjona. El deixem a l'esquerra i continuem recte.  

0,30

45,60

Línia d'alta tensió. Passem per sota d'una línia d'alta tensió; se sent la vibració deIs cables. A dreta i esquerra trobem diferents camps de pomeres i figueres. Seguim el camí principal en direcció N.  

0,50

46,10

Cruïlla. Travessem el camí que va del mas del Xup a Blancafort. Continuem recte direcció N.  

0,60

46,70

Mas del Sala. Passem pel costat del mas i trobem un camí. El seguim cap a la dreta.  

0,30

47,00

Cruïlla. Girem a l'esquerra. El camí de la dreta ens porta al mas d'en Llord, que veiem molt proper i en ruines. Anem pujant una mica tot seguint el camí principal cap a la serra del Tallat. El paisatge comença a fer-se més boscà però encara hi ha terres de conreu.  

0,80

47,80

Camí. Deixem a l'esquerra un camí que porta a una pallissa. Seguim recte amunt cap al nord. A 300 m deixarem un nou camí a la dreta que s'enfila cap al turó.  

0,50

48,30

Bifurcació. Seguim pel camí de l'esquerra tot pujant suaument. Deixem el de la dreta. Més endavant deixarem dos camins a mà esquerra que porten als respectius camps de vinyes. Seguim pel camí més bo.  

0,50

48,80

Bifurcació. Agafem el camí de l'esquerra que fa una mica de baixada. El de la dreta, que fa pujada, no té sortida. Al cap d'uns 20 m una nova bifurcació. Aquest cop hem de seguir cap a la dreta. Al cap de poca estona veurem davant nostre el mas d'en Jové (o d'en Sala; depèn del mapa consultat), situat al peu del Tossal Gros de Vallbona.  

1,20

50,00

Mas d'en Jové. El deixem a la nostra dreta.  

0,20

50,20

Cruïlla amb un petit sender en un revolt. Pal. Deixem el senderó a l’esquerra per on segueix el GR-175. Seguim recte per la pista que va pujant suaument uns quants metres més. Després es converteix en una baixada.

Variant GR- 175-2 per a bicicletes - Inici

 
    GR- 175 pel sender del coll de Montblanquet  

0,20

50,20

Petit senderó en un revolt. Pal. A l'esquerra, tot just al final del tomb, ens enfllarem per un senderó. Aquest senderó ressegueix un camí que antigament devia existir per anar fins al coll de Montblanquet. Per a fer aquesta ruta, va ser desbrossat per membres del CE La Xiruca Foradada. Ens enfilem cap al tossal. Deixem el camí ample, per on continua la variant per a bicicletes.  

0,50

50,70

Collet. D'aquí veurem, per un costat, davant nostre, la carretera de Blancafort a Montblanquet i per l'altre, si ens girem, tot el recorregut que hem fet des de Poblet i l'Espluga de Francolí. Seguim a mig aire en direcció a uns pins que veiem al nostre davant, sempre en direcció a la carretera. Anem travessant el vessant de la muntanya enmig d'un mar de romaní, argelagues, arboços (compte amb les cireretes, no us facin mal de panxa)...

700

0,65

51,35

Cap de Coll o coll de Montblanquet. Pal. Cruïlla de camins i la carretera de Blancafort a Montblanquet. Final de la variant per a bicicletes (Km. 53,90). Travessem la carretera i agafem el camí que va en direcció est i que puja una mica.

720

       

1,20

51,40

Bifurcació. Continuem pel camí més bo, que gira a la dreta. A poca estona d'aquí tornarem a pujar.  

0,40

51,80

Carretera de Blancafort a Montblanquet. L'agafem cap a l'esquerra.  

2,10

53,90

Cap de Coll o Coll de Montblanquet (720 m). Enllacem amb el camí principal del GR-175. Pal. Cruïlla de camins i la carretera de Blancafort a Montblanquet. Deixem la carretera i agafem a la dreta el camí -força ample- que va en direcció est i que puja una mica. De nou el GR-175 coincideix amb el GR-171 fins al santuan del Tallat. El camí de ponent ens portarà fins dalt del tossal de ValIbona i cap a Senan. La pista sense asfaltar porta a Montblanquet.

Deixarem successivament un parell de camins a l'esquerra que porten a unes parades. A la nostra dreta s'obre una esplèndida nova panoràmica de la Conca de Barberà.

Variant GR- 175-3 per a bicicletes –Final

 

1,25

55,15

Cruïlla. Camí a l'esquerra que s'endinsa cap al bosc (el GR-171 segueix recte direcció Forès). A la sortida del bosquet, el camí passa entremig d'unes parades forca grans. A la dreta, a dalt del turó, hi veurem el santuari del Tallat.  

0,20

55,35

Final de les parades. Pal. El camí segueix baixant però nosaltres hem de pujar per un senderó que va cap a la dreta entre les alzines, per arribar al santuari del Tallat. Forta, però breu, pujada. (Com que després tornarem a aquest punt, si voleu podeu deixar la bicicleta; sinó, caldrà que la pugeu al coll fins al santuari.)  

0,15

55,50

Final de la forta pujada que dóna a la porta principal d'entrada a les restes del santuari.  
    SANTUARI DEL TALLAT

El santuari depén de Montblanquet, però ha estat sempre vinculat al poble de Rocallaura. És un esplèndid mirador de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

Està documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, i poc després com un eremitori. L 'any 1354 hi fou fundada l'església de Santa Maria del Puig del Tallat.

El 1509 els monjos del Monestir de Poblet se'n feren càrrec, fins al 1822 en qué l'abandonaren per la inseguretat dels temps. L 'any 1835 foren subhastats els terrenys i el santuari.

El santuari fou un grandiós edifici gòtic, les restes del qual es troben al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, al Museu del Cau Ferrat de Sitges, al mas de la Misericòrdia de Reus...

Baixem pel senderó per on hem pujat fins a trobar el camí des d'on ens havíem desviat per pujar al Tallat.

787

0,10

55,60

Camí al final de les parades. Continuem per aquest camí cap a la dreta per anar a Montblanquet. Passem pel mig del bosc.  

0,92

56,52

Cruïlla. Camí a l'esquerra que passa primer per unes parades i després per un petit bosquet. Deixem el camí per on anem, que voreja el turó del Tallat.  

0,30

56,82

Pista de Montblanquet al Tallat. Pal. Més bona. La seguim cap a l'esquerra. (A 50 m en direcció oposada a la que hem de seguir hi ha una construcció que sembla una mina d'aigua). No hem de desviar-nos d'aquesta bona pista fins arribar al poble. Al llarg d'aquest tram trobarem altres camins, a banda i banda, que s'hi incorporen.  

2,23

59,05

Montblanquet. Pal.  
    MONTBLANQUET

Llogaret agregat a Vallbona de les Monges, situat al pla del Baró, a 627 m d'altitud, prop del límit amb els Omells de Na Gaia.

L'antic nucli posseeix una esgiesiola romànica, de línies cistercenques, de la qual procedeix una imatge de Sant Andreu (escola de Cascalls) del segle XIV.

Tot just a l'entrada del poble seguim el camí cap a la dreta en direcció als Omells.

 

0,15

59,20

Cruïlla. Pal. Deixem la pista deis Omells i n'agafem una altra a la dreta que s'enfila cap dalt a la muntanya (és la tercera a comptar a partir del tomb).  

0,65

59,85

Cruïlla. Deixem un camí que surt planejant cap a l'esquerra.  

0,10

59,95

Dipòsit d'aigua. Final de la pujada. Trobem el camí que ve del Tallat. Girem a l'esquerra i seguim fins a Vallbona.  

0,60

60,55

Cruilla. Seguim cap l'esquerra i sempre pel camí principal tot deixant-ne d'altres a dreta i esquerra. Si continuéssim per la pista que queda a la dreta, molt bona, també faríem cap a Vallbona de les Monges (3,9 km).  

1,40

61,95

Carretera (antic camí, ara asfaltat) dels Omells a Vallbona. Pal. La travessem girant a la dreta i, a pocs metres, continuem pel camí de l'esquerra.  

0,90

62,85

Cruilla i camí a la dreta. Pal. Deixem la pista principal i girem a la dreta per un camí forca dolent comparant-lo amb el que seguíem. A pocs metres ja veurem el nostre objectiu. El camí va baixant fins al poble. A mig camí trobem una creu commemorativa i observem una vista panoràmica sobre el poble.  

0,90

63,75

Torrent. El seguim aigües avall, el passem, seguim pel costat de la paret, girem a la dreta i entrem al poble de Vallbona de les Monges. A 250 m, pujant pels carrers Pas de la Botera i Major, passem sota un portal i arribem al monestir.  

0,25

64,00

VALLBONA DE LES MONGES

Municipi de l'Urgell el terme del qual comprén la capcalera de la riera de Maldonell, afluent del riu Corb, i s'estén pels vessants septentrionais de la serra del Tallat.

Actualment l’integren el poble de Vallbona, el de Rocallaura i Montblanquet.

481

    MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

Vallbona és un monestir que, com els de Poblet i Santes Creus, pertany a l'orde del Cister; si bé l'origen de la seva fundació és ben diferent. Vallbona no va néixer com a monestir cistercenc, sinó que va passar per diverses etapes abans d'incorporar-se a aquest ordre.

La primera data que es té de Valibona com a monestir és la de l’any 1153, en què la primera comunitat estava sota l’autoritat de Ramon de Vallbona, ermità que vivia en solitud a recer d’una cova i al voltant del qual s’havia format una colonia d’ermitans.

Més endavant, la comunitat (que era mixta) adoptà la Regla de Sant Benet. Fou regida pel mateix Ramon de Vallbona i per la superiora Beatriu.

Al voltant del 1175 els monjos es traslladaren al Montsant i les monges restaren soles a Vallbona.

El prestigi del monestir de Vallbona fou molt important durant l'edat mitjana, per l'amplitud de les seves propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoría social de les monges que hi ingressaven, moltes d'elles procedents de la noblesa.

El segle XVI, í a causa d'un decret del Concili de Trento, on es disposava que els monestirs de monges no havien d'estar aïllats deis nuclis de pobiació, les monges de Vallbona donaren edificis i terres als habitants de Montesquiu perquè formessin un poble al voltant del cenobi i poder, així, restar en el mateix indret. Neix Vallbona de les Monges (el celler, l'hospital de pobres i altres dependències són avui cases del poble).

El decret de Desamortització de Mendizábal, al segle XIX, pel qual tots els béns de l'Església passaven a ser propietat de l'Estat, suposà l'abandonament de la majoria deis monestirs. Malgrat això, la comunitat de Vallbona continuà al cenobi, encara que amb moltes penúries econòmiques. Així, podem dir que la vida monacal a Vallbona no s'ha interromput mai des de la seva fundació al s. XII.

Plaça del Monestir. Hem d'anar cap a la carretera de Rocallaura a Maldà.

 

0,20

64,20

Carrer de Rocafort. Davant d'aquest carrer, a l'altra banda de la carretera (pal), agafem el camí que s'enfila cap a Rocafort de Vallbona.  

0,40

64,60

Dipòsit d'aigua. Seguim la pista de la dreta. Cap a l'esquerra aniríem a Rocafort de Vallbona. Anirem per la pista ampla deixant alguns camins a dreta i esquerra.  

1,75

66,35

Coll de l'Olla (pal). Pista carretera dels Omells de Na Gaia a Nalec. Seguim a la dreta en direcció als Omells tot baixant.  

0,45

66,80

Bifurcació. Girem a l'esquerra deixant la pista i agafem el camí que va pujant en direcció a Belltall. Seguint recte trobaríem la carretera de Rocallaura a Vallbona. Anem pel camí principal deixant a banda i banda camins que porten a diferents camps de conreu.  

3,70

70,50

Bifurcació. Girem a l'esquerra. A la dreta deixem un camí que porta a una pallissa que és al cim d'un turonet.  

0,15

70,65

Encreuament de camins. Seguim en la mateixa direcció que ja portem.  

1,10

71,75

CruïlIa de tres camins. Hem de seguir recte pel camí que porta a Belltall. El de la dreta ens portaria a Rocallaura i el de l'esquerra a Ciutadilla. A 50 m deixarem a mà esquerra el camí que porta al mas de l'Arrelat de Dalt.  

1,65

73,40

Bifurcació. Seguim per la pista més fressada, deixant la de l’esquerra.  

0,25

73,65

Cobert. A la nostra dreta trobem un cobert prefabricat per a guardar la palla.  

0,80

74,45

Bàscula municipal. Passem pel costat i entrem a Belltall.  
    BELLTALL

Poble del municipi de Passanant, situat a la part més meridional deIs Comalats, a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.

Sortim del poble per la carretera de Tàrrega en direcció a Montblanc.

772

0,70

75,15

Creu de terme i camí a l'esquerra. Pal. Deixem la carretera i el poble per un camí que surt al davant de la creu de terme.  

0,50

75,65

Cruïlla. Trobem una pista en molt bon estat. Seguim recte. Cap a la dreta sortiríem a la carretera. Anem deixant camins secundaris a dreta i esquerra.  

1,30

76,95

Vista sobre la Conca de Barberà. De la nostra dreta pugen els senyals del GR-171 que ve del Tallat i que continuen per la pista principal que seguim. Coincideixen els dos senders fins passat Forès.  

1,20

78,15

Camí a la dreta i abocador. Pal. Deixem la pista principal. Continuem cap a la dreta. A mà dreta trobem un abocador. Anem planejant. Passem per sota del Pla de les Forques (870 m). En el punt més alt s'hi troba un vèrtex geodèsic, però el camí no hi passa a la vora. Veiem Forès sota nostre. El camí ramader baixa molt fort.  

1,05

79,20

Carretera de Sarral a Passanant. Seguim a l'esquerra en direcció al poble que tenim al davant. Entrem a Forès pel carrer de la Bassa. Deixem a l'esquerra la carretera de Passanant. Haurem de seguir per aquest carrer flns a trobar la carretera de Conesa.  

0,10

79,30

FORÈS

El poble de Forès és situat al capdamunt d'un turonet i es divisa enlairat des de molts quilometres lluny. És destacable l'església dedicada a Sant Miquel, de planta i portalades romaniques i nau gòtica; es conserva molt bé i l'anomenada Porta de les Dones.

864

0,95

80,25

Carretera de Conesa. Deixem el poble per la carretera de Conesa.  

0,10

80,35

Creu de terme. Pal. A l'esquerra deixem el GR-171, que porta a Vallfogona de Riucorb. Seguim per la carretera de Conesa.  

1,10

81,45

Pista a Rocafort de Queralt. Pal. Deixem la carretera en un revolt on surten dos camins a la dreta. Agafem el que fa forta baixada seguint els pals de l'electricitat.  

0,88

82,33

Coll del Torrefaves (660 m). Al capdavall de la baixada deixem la pista que seguíem i agafem un sender a l'esquerra que passa entremig d'un bosquet.  

0,07

82,40

Sender. Deixem el camí que segueix entre camps de conreus i seguim cap a la dreta per un antic camí, ara quasi senderó, que va davallant amb una baixada considerable.  

0,20

82,60

Camí. El sender es converteix en un camí.  

0,20

82,80

Pista. Pal. El camí que seguiem s'acaba en una pista en bon estat que hem de seguir cap a l'esquerra. La pista va davallant en direcció a Rocafort de Queralt, que veurem al fons. A cada banda s'obren camins que porten als camps de conreu.  

1,40

84,20

Font de Baix i rasa de les Corduelles. En aquest punt s'ajunten tres rases. Hi ha una font i uns rentadors. Seguim cap a la dreta i travessem la rasa. Agafem un cami asfaltat. A l'esquerra deixem els rentadors i un camí que ens portaria a Conesa.  

0,15

84,35

Carretera de Conesa. La seguim cap a la dreta per entrar al poble. Girem a l'esquerra pel carrer de Sant Antoni per arribar a la plaça de l'Església.  
    ROCAFORT DE QUERALT

Municipi de la Conca de Barberà situat en un fondal entre el riu de Vallverd i la riera de Rocafort, al peu deIs contraforts de les serres que ascendeixen a l'alt Gaià i a l'alta Segarra. Destaca el celler (1918), primera obra agrària de Cèsar Martinell.

Passem per sota un portal. Els carrers del Doctor J. Barrera i de Montbrió ens portaran a la sortida del poble.

566

0,45

84,80

Carretera de Montblanc a Santa Coloma. Pal. La traspassem per agafar el camí de Montbrió que surt davant per davant del carrer amb el mateix nom. El camí davalla cap al torrent.  

0,30

85,10

Riu (torrent) de Vallverd. L'hem de passar i seguir amunt per un camí que al començament esta mig empedrat.  

0,10

85,20

Cruïlla de camins i senderó passat el riu de Vallverd. Pal. Deixem el sender que puja recte, anem cap a dreta i immediatament cap a l'esquerra, fent una ziga-zaga, per un camí que puja pel mig del bosc.

Variant GR- 175-4 per a bicicletes - Inici

 

0,40

85,60

Bifurcació. Anem cap a la dreta. Voregem una casa i continuem pujant.  

0,30

85,90

Bifurcació. Pal. Seguim recte i ens incorporem al camí principal del GR-175.

Variant GR- 175-4 per a bicicletes –Final

 

0,10

86,00

Collet. Som a la part elevada i veiem a l'altra vessant la zona de Montbrió. EI camí davalla. Hem d'estar a l'aguait pel proper trencall del camí.

600

0,32

86,32

Bifurcació poc clara. Abans de les línies d'alta tensió, deixem el camí bo que seguíem i girem a l'esquerra per un camí poc definit en direcció a la torre d'alta tensió que ens queda a l'esquerra.  

0,18

86,50

Cruïlla i pallissa. Hem de seguir recte i baixar cap a la carretera.  

0,17

86,67

Carretera. Pal. Seguim a l'esquerra i passem el torrent per un pont. A 125 m agafem el camí a mà esquerra que ens portarà al poble. Hi entrem pel carrer de Rocafort que dóna a la plaça on hi ha una font.  

0,63

87,30

Montbrió de la Marca. Pal.  
    MONTBRIÓ DE LA MARCA

Poble del municipi de Sarral (Conca de Barbera) situat al vessant d'un turó a redós del castell. L'església és dedicada a Sant Llorenc.

Sortim del poble passant per un carrer que amb un fort pendent mena cap a una fàbrica. La pista que hem de seguir és bona i gira cap a l'esquerra.

600

0,25

87,55

Pallissa. Hi passem a tocar tot rodejant-la perla dreta i seguim en direcció al torrent.  

0,45

88,00

Rasa de la Font Voltada. La passem i ens enfilem per l'altra riba. El camí va pujant pel mig del bosc.  

0,40

88,40

Bifurcació. Seguim cap a l'esquerra. Anem passant entre camps de conreu. Aviat els deixarem i trobarem una vegetació arbustiva. Comença una pujada considerable. Deixarem camins a dreta i esquerra fins que arribem a la carena.  

2,50

90,90

Carena del Comaverd. Pal. Seguim per la pista enfilant-nos cap a l'esquerra. Cap a la dreta va el camí principal del GR-175 en direcció cap El Cogulló tot carenejant en un camí impracticable amb BTT. Aquesta carena fa de trencall d'aigües entre els dos rius d'aquestes comarques, el vessant de l'esquerra cap al Gaià i el de la dreta cap al Francolí, a través deis seus afluents.

Variant GR- 175-5 per a bicicletes - Inici

 

0,30

91,20

Sender. Hem d'agafar aquest sender que va a la dreta. Seguint per la pista trobaríem, a 3 km, la carretera de Santa Coloma de Queralt a Vallespinosa, al coll de Gaigs. Aquest senderó transcorre per la carena fent diferents tobogans de pujada i baixada. Magnífica vista deis Pirineus, Montserrat...  

0,30

91,50

Puig del Comaverd. És el segon turó que trobem des que hem iniciat aquesta variant. Continuem carenejant.

908

0,67

92,17

Camí. El senderó va a parar a un camí que porta a una torre d'alta tensió. Seguim baixant.  

0,20

92,37

Bifurcació. Agafem el camí de la dreta que puja i passa per sota de la torre d'alta tensió.  

0,20

92,57

Tercer cim. A partir d'aquest punt encetem una forta i llarga baixada.  

1,00

93,57

Coll de Valls. Arribem al camí de Vallespinosa a Cabra del Camp, on hi ha unes parades de sembrat. Trobem el GR-7 (sector Bellprat-la Riba) i el seguim cap a la dreta.

740

2,28

95,85

Torrents de Coll Magí i Comaverd. Els passem a gual.  

0,70

96,55

Mas de cal Palatí (en ruïnes). Seguim pel camí recte, deixant el mas a l'esquerra.  

0,33

96,88

Cruïlla. Agafem el camí de la dreta, que passa entre parades pel costat del mas de Cal Bella. El camí comença a pujar.  

0,47

97,35

Bifurcació. Seguim pujant pel mateix camí. Deixem el GR-7 que, convertit en senderó, s'enfila cap a la dreta.  

0,40

97,75

Cruïlla de cal Guixó. Pal. Girem a l'esquerra. Agafem la pista en molt bon estat que no deixarem fins arribar a una urbanització. Per la dreta arriba el camí principal del GR-175.

Variant GR- 175-4 per a bicicletes –Final

 

2,30

100,05

Cruïlla en un revolt. Deixem un camí a la dreta que ens portaria a Fonscaldetes. Al cap de poc trobarem les primeres cases de la urbanització.  

0,55

100,60

Urbanltzació Can Rui-Mas del Plata. Cruïlla de carrers. Pal. Girem a l'esquerra en direcció a una construcció que era una font. Continuem avall pel carrer de la font (sense asfaltar). EI carrer asfaltat ens portaria a la carretera de Valls a Igualada. El camí de la dreta porta a Cabra del Camp i al Pla de Santa Maria.  

0,25

100,85

Cruïlla. Deixem el carrer de la urbanització i continuem pel primer camí que surt a mà esquerra. El camí va seguint per la banda dreta del torrent de Rupit.  

0,42

101,27

Camí. Deixem aquest camí que surt a la dreta i continuem per la pista principal. A l'altre costat del torrent veiem els edificis del Mas de la Mel.  

0,27

101,54

Bifurcació. Seguim el camí de l'esquerra que passa entre el torrent de Rupit i el torrent de les Bruixes. Anirem pel camí principal, que al final es converteix en pista asfaltada, deixant-ne d'altres que porten als camps i al bosc. Abans d'arribar al mas, el camí esta asfaltat.  

2,16

103,70

Mas. Passem a tocar un mas bastant gran que queda a la nostra dreta. Continuem recte avall.  

0,20

103,90

Cruïlla. Girem a l'esquerra cap a un camí que fa pujada. Deixem la pista asfaltada que seguíem.  

0,20

104,10

Sender al costat del camp de tir. Continuem per un sender no gaire bo que surt a l'esquerra. A la dreta de la pista que seguíem ens queda el camp de tir.  

0,30

104,40

Carretera de Valls a Igualada. Pal. La travessem i entrem al poble pel carrer del Calvari.  
    EL PONT D'ARMENTERA

Municipi de l'AIt Camp (350 m), estés en bona part pel territori muntanyós de la dreta del Gaià. Comprèn el dels poblat de Selmella i el veïnat de la Planeta.

Seguim pel carrer del Calvari fins a travessar la carretera de Santes Creus, el carrer de Sant Antoni, el carrer Major, la plaça del Doctor Badós, el carrer Costa del Molí, passem pel pont sobre el riu Gaià i sortirem del poble per un camí a l'esquerra del barri de la Planeta.

 

1,50

105,90

Torrent del Garganti. Deixem a l'esquerra el sender que porta a les Ordes per enllaçar amb el GR-172 que va a Montagut i a Montserrat. Passem el pont i a 50 m deixem a mà dreta el Mas Alegret. Comencem a pujar.  

0,75

106,65

Coll del turó Mas Alegret. Cruïlla. Seguim cap a la dreta. Després de passar per sota de dues linies d'alta tensió, deixem a l'esquerra una pista que puja i ens portaria fins a les Ordes.

370

0,75

107,40

Torrent de Sales. Passem el torrent. Seguim per la pista i a 100 m travessem, també, la rasa de la Romeguera i deixem el camí de la dreta. Anirem deixant camins que entren als camps de conreu.  

1,45

108,85

Pal indicador GR-172 i cruïlla. El GR-175 continua recte en direcció a Santes Creus junt amb el GR-172 . A l'esquerra porta a Montserrat.  

1,10

109,95

Carretera de les Pobles. Pal. Cap a la dreta ens portarà a l'entrada del poble de Santes Creus.  

0,35

110,30

Monestir de Santes Creus.

320

< Volver a la Ruta >-< INICIO >-< RUTAS >-< FORO >-< Lo + nuevo >-< Correo >-< Suscripción >